Font: El Punt/Avui
En vint anys, a Catalunya no s'ha construït nova xarxa ferroviària de rodalies i regionals i, en canvi, les autopistes i autovies no han parat de créixer mentre que en l'última dècada ha arribat el tren d'alta velocitat (TAV). El gràfic adjunt, elaborat per l'entitat Promoció del Transport Públic (PTP), conclou que, feta l'excepció del metro i del tramvia barcelonins, el país ha ampliat en un únic quilòmetre aquella xarxa ferroviària essencial per a la mobilitat metropolitana i regional –l'estatal, en mans d'Adif i operada per Renfe, i la catalana, en mans de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC)–. De fet, el que s'ha perdut per una banda –la línia de Reus a Roda de Berà– s'ha guanyat per l'altra –la línia d'ample mixt per a les mercaderies del port de Montcada al Morrot–. Ferrocarrils s'ha modernitzat i Adif acaba de començar després del desgavell de les rodalies barcelonines, però la xarxa ha crescut molt poc. Els tècnics defensen que, en termes generals, no s'havia d'expandir perquè ja cobreix les àrees amb més demanda, sinó que se n'havien de millorar les prestacions.
No més sinó millor
Jordi Julià, del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, diu que a rodalies hi ha molta feina a fer sense haver d'ampliar o ampliant poc la xarxa: millorar l'accessibilitat a les estacions, arribar a la terminal T1 de l'aeroport del Prat, modernitzar les instal·lacions per guanyar capacitat als túnels de Barcelona i duplicar vies per augmentar freqüències cap a Vic i el Maresme. També hi ha vies suficients per a mercaderies i el problema és el monopoli que Renfe hi exerceix, segons ell.
Fins i tot, s'oposa a un tercer túnel per a rodalies i regionals a Barcelona perquè, defensa, avui “ja ens sobra el ramal d'accés de Glòries a l'estació de França”. Des de la PTP, el seu president, Ricard Riol, no ho veu igual. Coincideix que la prioritat són les millores urgents a rodalies, però creu que Catalunya ha oblidat el tren de proximitat perquè va deixar perdre la seva indústria ferroviària, que han mantingut el País Basc, Alemanya i França, i perquè la Generalitat no té competències sobre la principal xarxa, la de l'Estat.
En vista d'aquestes dues impotències, segons Riol, la Generalitat s'ha dedicat bàsicament a fer autopistes de peatge i autovies amb peatge a l'ombra que tenen el país hipotecat. Com a mínim, defensa, a més de duplicar, triplicar i quadruplicar vies en alguns punts, Catalunya hauria de tenir uns 200 km nous de regionals per arribar a Lloret, Sant Feliu de Guíxols i Palamós, per cobrir el triangle metropolità del Camp de Tarragona o per construir un traçat competitiu de Martorell a Cervera per Igualada. “Catalunya ha de doblar el servei ferroviari actual. Es mereix uns regionals exprés de primera, que avui no té”, conclou.
